Un estudi liderat per investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries - G15 CIBERSAM, en col·laboració amb Benito Menni CASM, l'Hospital Sant Rafael de Barcelona, ​​Hospital Mare de Déu de la Mercè, Hospital Sagrat Cor de Martorell i l'Hospital de Mataró, ha identificat una regió cerebral implicada en els deliris de persecució en pacients amb esquizofrènia. Els deliris de persecució són un dels símptomes definitoris d'aquesta malaltia i afecten fins i tot a 2/3 dels pacients amb esquizofrènia, causant-los gran patiment.

Els resultats de la investigació, publicada a la prestigiosa revista Psychological Medicine, suggereixen que els deliris de persecució, s'associen a una alteració de l'àrea cerebral encarregada de comprendre les intencions dels altres (cognició social), impedint interpretar els comportaments aliens de manera correcta. Aquesta troballa contribueix al desenvolupament de nous tractaments i teràpies que permetran actuar sobre regions específiques del cervell. 

L'estudi busca la resposta cerebral durant un viatge simulat al metro de Barcelona

A l'estudi s'ha emprat per primera vegada un paradigma de realitat virtual que simula viatjar al metro de Barcelona per identificar l'activitat cerebral associada a l'experiència de l'autoreferencialitat i d'altres deliris. La particularitat immersiva de l'experiència a què s'han sotmès els individus de l'estudi ha permès exposar als participants a la convivència, durant un trajecte, amb avatars d'altres passatgers que miren al seu voltant, que parlen i es mouen, que podrien estar observant-los, i així poder evocar idees d'autoreferència (sensació de ser observat, de ser seguit o de ser objecte de crítiques i comentaris, entre d'altres), tant en persones sanes com en pacients amb esquizofrènia.

L'equip que ha participat en l'estudi ha combinat simultàniament aquesta simulació amb la ressonància magnètica funcional per identificar les àrees cerebrals activades durant aquestes experiències. La troballa principal de l'estudi és que mostra que hi ha una regió d'activitat reduïda a prop de la unió temporoparietal dreta en un grup de  pacients amb esquizofrènia amb deliris de persecució.

“Els pacients que tenen deliris de perjudici, persecutoris, paranoides o d'autoreferencialitat, i que se senten immersos en la simulació del metro sembla que, en tenir alterada una àrea del cervell específica, no són capaços de fer les interpretacions de les conductes alienes de forma correcta i se senten observats i en perill que els facin mal”, expliquen la Dra. Edith Pomarol-Clotet, directora de FIDMAG, i Paola Fuentes, investigadora del projecte. “Es tracta d'una cadena de descobriments que porten a comprendre aquesta situació”, afegeixen.

“Tots podem sentir en algun moment una sensació que ens miren, ens persegueixen, riuen de nosaltres… la diferència amb una persona amb aquests deliris és que, tot i que se li argumenti que la seva interpretació no és correcta, no pot canviar-la”, afirmen les professionals de FIDMAG Hermanas Hospitalarias. “Estem molt contentes amb els resultats que hem obtingut, ja que creiem que ajudaran a posar llum i empatitzar amb els pacients que pateixen aquesta simptomatologia”.

Aquest descobriment suggereix que presentar deliris de persecució s'associa a una alteració en una zona cerebral relacionada amb la teoria de la ment o cognició social, habilitats encarregades de comprendre les intencions dels altres. Per tant, una alteració d'aquesta àrea cerebral pot representar que les idees de prejudici o referència reflecteixin una habilitat de la teoria de la ment i cognició social alterada, que pot comportar a interpretar incorrectament l'estat mental dels altres i, per tant, a inferències falses respecte a les intencions.

Referència: Neural correlates of referential/persecutory delusions in schizophrenia: examination usant fMRI i virtual reality underground travel paradigm. P. Fuentes Claramonte, P. Salgado-Pineda, I. Argila-Plaza, M. García-León, N. Ramiro, J. Soler-Vidal, A. Albacete, N. Delgado, P. Tavares, M. L. Torres, A. Guerrero-Pedraza, F. Portillo, E. Boix, J. Munuera, A. Arévalo, S. Sarró, R. Salvador, P. J. McKenna and E. Pomarol-Clotet. Psychol Med (IF: 7,723; D1). 2022: 1-8. PubMed ID: 35730237; DOI: https://doi.org/10.1017/S0033291722001751.