Els correlats dels deliris a escala de funcionament cerebral s'han estudiat relativament poc, tot i ser un dels símptomes definitoris de l'esquizofrènia.

Tot i això, en un estudi liderat per investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries - G15 CIBERSAM i en col·laboració amb usuaris i usuàries de tres unitats de Benito Menni CASM (SRC St Boi, Àrea Diversitat Funcional i el grup Artistes de Carrer de l'Àrea de Rehabilitació Hospitalària), l'Hospital Sant Rafael, l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, l'Hospital Sagrat Cor de Martorell i l'Hospital de Mataró, s'ha emprat per primera vegada un paradigma de realitat virtual que simula viatjar al metro per identificar l'activitat cerebral associada a l'experiència de l'autoreferencialitat i altres deliris.

A causa de les seves qualitats immersives, s'ha vist que l'experiència virtual d'un viatge amb metro, en què el participant va acompanyat d'avatars d'altres passatgers que miren al seu voltant, que parlen i es mouen, és capaç d'evocar idees d'autoreferència (sensació de ser observat, seguit o de ser objecte de crítiques i comentaris, entre d'altres) tant en persones sanes com en pacients amb esquizofrènia.

L'equip que ha participat a l'estudi ha combinat simultàniament la simulació d'un viatge al metro de Barcelona amb la ressonància magnètica funcional per identificar les àrees cerebrals activades durant aquestes experiències. La troballa principal és que l'estudi ha mostrat una regió d'activitat reduïda prop de la unió temporoparietal dreta en un grup de pacients esquizofrènics amb deliris de persecució. Aquest resultat és especialment atès que aquesta regió és clau per a la cognició social, per la qual cosa la hipoactivació podria reflectir un dèficit en la cognició social com a base per als deliris de referència i de persecució.

Per a més informació: Enllaç publicació